Superposición del sitio

UBALDO

Live

SATURDAY, 9th of DECEMBER, 2023. 18:30h

ENG

Ubaldos’s hyperactive creativity, for more than a decade, has lead him to play with bands ( such as CVS, Or Sobre Blau, Ensemble Topogràfic) and improvise with artists of all disciplines (Mark Cunningham of MARS, D. Bogdanowicz, Bimbo Picasso, El Conde de Torrefiel, Za! ) around Europe. His imaginary starts to look solid after the second album ‘la pèrdua de l’estat’ [Boira Discos, 2017] where he explores the capacity of the resonances of instruments like the Cristal Baschet or infinite layers of guitars crumbling around liquid whispers. ‘CASA’ [Urpa i Musell, 2020] follows it with a calmly atmosphere drawn by drony winds, deep laments and meditative tunes that are contrasted by ‘moment temporalment heretat’ [Gandula, 2021] a raw tapes diary which relates site especific stories. His last picture it’s made of two long form pieces where an auto tuned voice and a guitar invite the listener to dive into the field recordings and sentences of ‘la nit és fosca, però estic bé’ [Primordial Void, 2022].

His music’s sometimes considered as a harmony of melancholic whispers, water rhythm, buried sentences and trembling guitars. He’s currently working on his 6th record.


CAT

La creativitat hiperactiva d’Ubaldo, durant més d’una dècada, l’ha portat a tocar amb bandes (com CVS, Or Sobre Blau, Ensemble Topogràfic) i a improvisar amb artistes de totes les disciplines (Mark Cunningham de MARS, D. Bogdanowicz, Bimbo Picasso, El Conde de Torrefiel, Za!) per Europa. El seu imaginari comença a semblar sòlid a partir del segon disc ‘la pèrdua de l’estat’ [Boira Discos, 2017] on explora la capacitat de les ressonàncies d’instruments com el Cristal Baschet o les infinites capes de guitarres que s’enfonsen al voltant de xiuxiueigs líquids. ‘CASA’ [Urpa i Musell, 2020] el segueix amb una atmosfera tranquil·la dibuixada per vents ronyoners, laments profunds i melodies meditatives que contrasten amb ‘moment temporalment heretat’ [Gandula, 2021] un diari de cintes crues que relata històries específiques del lloc. La seva darrera imatge està formada per dues peces de forma llarga on una veu autoafinada i una guitarra conviden l’oient a capbussar-se en els enregistraments i frases de camp de ‘la nit és fosca, però estic bé’ [Primordial Void, 2022].

La seva música es considera de vegades com una harmonia de xiuxiueigs melancòlics, ritme d’aigua, frases enterrades i guitarres tremolants. Actualment està treballant en el seu sisè disc.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Copyright © 2024 BELA. Todos los derechos reservados. | Catch Vogue por Catch Themes